Fotollamada és en certa forma una de les construccions espacials més característiques per saciar la necessitat de captura fotogràfica. Una captura fotogràfica pròpia. Abordant-lo des d'una perspectiva artística i complementàriament irònica, la superfície plana del photocall es presenta com l'element que uneix i posa en relació els dos mons descrits anteriorment, hotel i gimnàs, a través de la fotografia. Des de l'espacialitat del gimnàs únicament la cara pot arribar a observar l'altra banda, l'hotel. I viceversa. I és en aquesta acció d'observar, que requereix d'un rostre que es creua, on apareix la possibilitat de ser, capturat com un personatge dins de cada un dels contextos. Ser un cos hipermusculat. Ser un cos hipersexualitzat. Doncs el photocall no només serveix de fons per al cos d'un, també ens trasllada al cos d'un altre.